domingo, 4 de diciembre de 2011

¿FAÇAQUÉ?

¿ Que es “façana”? …¿una merda catalana?
Puix mes o manco. ¿I aço a que ve?
Puix que el passat 24 de març de 2011 fon inaugurat el MUMAF (Museo de Manises de la Fotografía) Carlos Sanchis García, i se presentà al poble la restauracio de la FRONTERA del edifici “El Arte” que acollix el dit museu i atres dependencies.
I encara que no poguerem anar mos arribà noticia del acte per mig de distints amics que si estigueren. U d’ells , amiga en este cas, una dona major molt ilusionà de com lluïa la fachà de “El Arte” tras la magnifica restauracio de Arturo Mora i Ceramicas Bondia.
I es que esta dona mos contà que en el discurs de presetacio una amable senyoreta o senyora soltà unes cuantes voltes una paraula i com dins del context no ho acabà d’entendre la nostra amiga en voremos mos preguntà.
“Escolteu. Vosatros que sou uns estudiosos de la Llengua Valenciana. L’atre dia la chiqueta que feu la presentacio de l’acte soltà unes cuantes paraules un poquet raretes i yo voldría saber si son valencianes”.
En acabant nostra amiga no fon capaç de reproduirmos la famosa parauleta, ya que no s’enrecordaba, i mos dia que tenía que vore en “restauracio” per el context. Indagant i parlant en atres coneguts que si estigueren s’enterem que la parauleta de marres es “façana”. I hem de dir que no, que eixa paraula que ya no volem repetir, per innecessaria, NO ES VALENCIANA. De nou el Partit Popular com a colaboraor necessari de la catalanisacio de la nostra cultura. I si be hem de dir que es certament normal que els idiomes se facen prestams de paraules, en este cas es del tot innecessari puix en Llengua Valenciana pera definir el parament exterior d’un edifici no es que tenim una paraula, sino que ne tenim tres.
FRONTERA-ENFRONT-FACHÀ(DA)
De les tres se troben abundants eixemples en escrits de tot tipo, siguen de caracter llexicografic, com legals, com de creacio lliteraria. Sinse anim de ser exhaustius i en ajuda del Diccionari Historic del Idioma Valencià Modern de Ricart Garcia Moya vos anotem aci unes poques:
“paret frontera” (Pou, Onofre: Thesaurus puerilis) any 1575
“fronteres y portes” (A. M. de Oriola n,286 f.10) any 1628
“a la frontera del enemich” (Blay: Sermó de la conquista, p.35) any 1666
“en la fachada…”(Ballester,J.B.:Aprobació del Ramellet del bateig) any 1667
“estaba pintat en la fajada” (Coloqui de Tito y Sento) any 1789
“treballant fachades” (Consullta que ha tingut el Rat Penat) any 1800
“la frontera del convent” (Coloqui de vadoro) any 1800
“mes llums orlaren la fajada” (Valencia per sos Reys) any 1802
“en la paret frontera” (Baldoví: El virgo de Visanteta) any 1845
“la fachá adorna de boles y gallardets” (Badia: La matiná de Sen Roc f. 3) any 1864
“fachá que perteneix a la casa” (Palanca: El secret del agüelo p.5) any 1870
“en primer terme, una gran fachà” (Colom: El benefisi de la Mora p.7) any 1881
“fachá en banquets d’obra” (Soler, S.: ¡Mos quedem! p.41) any 1907
“frontera principal de la antiga Llonja” (Gadea:Tipos, p.73) any 1908
“allansán a pedre la fachá” (Canyisaes,Monóver p.125) any 1909
“y en segón terme,una fachá de barraca” (Peris Celda: Terres malahides, p.13) any 1919
“molta fachá y la petaca buida” (Peris: El dolor de fer be, p.7) any 1921
“en la famosa fachá” (¡Chofer, al Novetats! p.15) any 1925
“fachá principal d’una caseta bonica” (Peris Celda: La peixca de la ballena) any 1926
“la fachá del edifici” (Meliá: Com els cacherulos, p.10) any 1926
“casa de peixcaors…en la fachá” (Montesinos: ¿Y diuen qu’el peix es car? P.5) any 1926
“tenim una fachá en la casa” (Valls: La verbena. Alcoy.p.4) any 1935
“ahir dispararen un tir contra la fachada” (Ivars, Andrés: Diari) 25 de juliol del any 1936
“com es la fachá del banc” (Llibret foguera Chapí. Alacant) any 1955



Ho deixarem aci. Creguem que sobra com a demostracio de que els valencians hem parlat la nostra llengua sinse complexos hasda que han aplegat cuatre coents colaboracionistes en el catalanisme i els seus ensomis de grandea del imperi dels inexistents paisos catalans.
Puix aixó, que no cal enmerdar la Llengua Valenciana en la parauleta dels… cordons, i que el seu us no denota cultura, si no tot lo contrari.


Per ultim, mes informacio en este articul del investigaor valencià Ricart Garcia Moya


http://perso.wanadoo.es/rgmoya/extra/facana.htm

martes, 25 de octubre de 2011

PASTÍS VALENCIÀ

¡PER FÍ!
Han tingut que pasar la tira d'anys per a que de una vegà per totes el "Pis Valencià deixe d'embrutar les parets del nostre poble.
L'unic que afegirem es que mos haguera agradat mes que en lloc de "traMvia" en "M" hagueren triat la forma valenciana viva "traNvia" en "N", forma amplament documentà en la lliteratura valenciana desde l'invenció dels tranvies. Molt llunt queden els temps en els que inclus en castellá se nomenava "traMia en "M" per influencia del seu nom ingles "Tram-way". Pero en fi.
Tornem a felicitar al equip de govern i els animem a continuar en la faena de fer desapareixer tants catalanismes que incomprensiblement patim en la valencianissima Manises.

lunes, 16 de mayo de 2011

RECOMANEM 1

L'entrà de hui en el blog te una finalitat que se repetirà a sovint. La finalitat es recomanar a qui mos lligca un llibre, una pagina uep, un foro, una actitut...que mos ajude a reafermar la nostra identitat i el coneiximent de lo nostre. ¿I per qué? Puix perque lo nostre no es publicita en cap puesto. El imperialisme català i els seus tontos utils (la practica totalitat de la clase politica valenciana) ya s'encarreguen de que lo valencià desaparega. Pero no podran en mosatros. I parlant de la classe politica i tenit en conte la proximitat de les eleccions autonomiques i municipals...

RECOMANEM

No votar als partits que defenen poiltiques destructores de la nostra identitat.
I si fem un repas dels partits que es presenten en Manises trobarem...
El PSPV-PSOE. Foren els introductors del catalanisme en l'ensenyança. Despres de llevarse de damunt a socialistes historics con per eixemple Francisco Giner Mengual, Profesor de Fonetica Evolutiva de la Universitat de la Sorbona, París, que defenía com era llogic l'independencia historica de la LLengua valenciana respecte del català, se dedicaren a fer desapareixer la normativa de la Llengua Valenciana (Normes del Puig) en la que s'havía redactat el nostre Estatut d'Autonomía i adoptar les que els dictaven desde Catalunya els seus amos del PSC (partit socialiste de Catalunya).


Pasem a EUPV. De nou catalanisme a tutiplen. No mos sorpren de un partit que no respecta ni el nom estatutari (Comunitat Valenciana) ni el historic (Regne de Valencia) ni la nostra bandera oficial (la Real Senyera Coronà) com se pot vore en el seu logo quatribarrat.



A continuacio els de agrupament progressiste de Manises. Una mera sucursal en el nostre poble dels catalanistes de sempre, encara que se canvien el nom (upv unitat del poble valencià, bloc, coalicio compromis). Catalanistes de sempre que ara intenten enganyar a quatre panolis agarrant la Senyera que sempre han despreciat. Per cert, que en el nom del partit han comes una falta d'ortografia que posa en evidencia que les llengües valenciana i catalana no son iguals. Els ha fallat el subconscient. jejeje.
Progresista en el català que defeneu s'escriu "progressistAAAAAAAAA" i no finalizat en "EEEEEE" com en Llengua Valenciana. ¡Ay mare!


El PP. Els pijors de tots. Els atres per lo manco (i llevant alguna chicoteta maniobra dels del bloc) no enganyen a ningú. Els atres diuen que la llengua valenciana no existix i que els valencians no sabem parlar, i que el nom de nostra terra es "Pís Valencià" (sucursal dels paiassos catalans) i se queden tan amples. Per el PP com hem dit es pijor El PP es el responsable de que el català siga oficial en la Nostra Terra. El PP es qui manté C9 (canal noi) com a ferramenta de catalanisació de la societat valenciana i com a instrument propagandistic de la figura de camps.
I si roin es que ho faça, pijor encara es que s'amague diguent que defen la llengua Valenciana. Perque encara que s'amaguen raere de la Senyera son el llop que aguaita...


Per ultim mos queda l'unica opcio que en realitat defen la Llengua Valenciana i tots els interesos dels valencians. L'unica força politica que no obedix atra veu que la veu dels valencians. Perque Valencia no es una sucursal ni de Madrit ni de Barcelona.


Perque el conflicte de la Llengua i cultura Valencianes es un conflicte a sols politic, creat i mantingut per politics. I es desde les politiques netament valencianes com les de COALICIO VALENCIANA desde aon se pot solventar. Fent que la veritat historica, que ademes es la opinió majoritaria del poble valencià prevalga sobre totes les manipulacions interessades de PPSOEU.


martes, 19 de abril de 2011

Aci estem

Hui mampren El Mall el seu cami.
El Mall vol ser, i sera, la veu del valencianisme entes de l’unica manera que es pot entendre. Desde l’estricta obediencia valenciana. Sols podrem defendre positivament lo nostre si ho fem per i pera mosatros. Sense ingerencies foranees. El grup de valencians, dones, homens, jovens i majors que conformem este “Mall Valencianiste” no som un grup tancat, estem oberts a tots. A tots els que vullguen agarrar, en les dos mans si es precis, este mall que com a ferramenta de pedrapiquers mos neteje el cami de pedres que mos dificulten el avançar. O que com a bons ferrers o forjaors valencians gasten el mall per a colpejar el ferro, en calent, que es com se te que fer, hasda que este, desperte en forma d’aladres i d’espases pera que ningu mos torne a chafar jamai la guitarra.
Desde aci donarem noticia d’aquells actes que tinguen que vore en la defensa de la personalitat valenciana, pero en especial dels actes, accions o omisions que ataquen als tres pilars fonamentals del valencianisne historic:
  • El nom de Reyne de Valencia (que es el que constitucionalment mos correspon).
  • La Senyera, sense afegitons estranys ni renuncies a cap component (blau i corona)
  • La Llengua Valenciana. El element diferenciaor dels valencians que es troba en mes perill, i que patix atacs constants desde tots els ambits.
Tindrem una especial dedicació a denunciar l’acció del catalanisme en nostre poble. En Manises. Perque una Ciutat que com la nostra te el titul de “Histórica y Laboriosa” no deu escatimar esforços en defendre lo que hem segut, lo que som i lo que volem ser en el devindre de l’Historia.